Mi grupo de trabajo estamos realizando el documental y la respectiva investigación a cerca de la alfabetización digital y mediática. Hoy, a sabiendas que tenemos una reunión para organizarnos ya con más detalle la labor, he recordado un análisis que redacté el año pasado y que está intrínsecamente relacionado con la materia. Es por eso que a continuación adjunto el documento, que creo es interesante para enfocar y relacionar los términos que definen la asignatura: comunicación y educación.
Si avancem cap a una societat multicultural, també és lògic que el Govern vetlli per aconseguir cohesió social al territori. Fer un bon ús de les eines de què disposa és clau per assolir aquest objectiu. Una bona educació pública afavoreix la cohesió de
Catalunya té plenes competències en matèria educativa (en ensenyament no universitari) des de 1980. Tanmateix, en els més de 20 anys d’autonomia política en aquest àmbit, les decisions relatives a la despesa pública educativa i la seva distribució s’han traduït en una clara dualització entre les xarxes pública i privada d’ensenyament. A part del dèficit heretat per la dictadura franquista, les polítiques adoptades pel Govern conservador nacionalista català, en el seu moment, han afavorit aquesta situació.
L’any 2000 aquest govern donava un tracte diferencial a l’ensenyament privat, com ho demostra que el 24,3% de la despesa pública es destinés a centres concertats –una xifra elevada, en relació a Espanya (15,15%)– segons el recent informe “La equitat en educació” fins 2002 publicat pel Ministeri d’Educació i Ciència. Avui, el govern nacionalista d’esquerres manifesta l’encertada voluntat de revertir la situació. Sota el pretext de reforçar l’Estat del Benestar, s’explicita al Pla de Govern 2007-2010 la “necessitat d’enfortir el sistema educatiu” per assegurar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
La intenció és avançar en la consolidació del servei públic educatiu, tasca plasmada en l’anterior tripartit, però malauradament no aconseguida. Un dels principals impediments va ser topar amb el marc legal que anteriorment havia dibuixat el Partit Popular.
Amb el desplegament del Pacte Nacional per a l’Educació, el Govern d’Entesa busca avui convertir el sistema polaritzat per classe social en un sistema únic multiclassista. De moment, el president de
No revertir la situació educativa pot significar l’aparició de ghettos (si és que no es produeix ja una situació irreversible). L’agrupació per classe no és positiva pel desenvolupament de Catalunya. Segons l’informe “Equitat en Educació”, al 2002 hi havia una concentració dels fills d’immigrants a les escoles públiques i més del 35% dels fills de famílies amb una renta més alta estan matriculats en escoles concertades. Si aquestes estadístiques es mantenen, aleshores assistirem a una polarització social a causa de la segregació educativa. A Catalunya, la població immigrant ha crescut en un 500% en els últims 7 anys, fet que no podem obviar.
Millorar la qualitat i el servei de l’educació pública esdevé clau en la nostra realitat actual. Desenvolupar una cultura democràtica i cívica multiclassista és complicat. Tanmateix, començar per incrementar el pressupost destinat a educació pública podria ser una solució encaminada a millorar la imatge i qualitat dels centres públics.
De moment hem fet un pas endavant, però la cohesió social és quelcom que encara dista de la realitat. Caldrà veure com es mou l’esquerra nacionalista des del poder, com aprofita les eines de què disposa. Les polítiques educatives determinaran part del futur de Catalunya i cal treballar-hi a fons per aconseguir la igualtat. Catalunya és com un puzzle que cal unir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario